S'HA ACABAT EL RECICLATGE

Diada de Sant Honest

 

 

Avui ho he decidit, a casa meva deixem de reciclar, no vull dir que deixi de separar les restes segons la seva espècie, però si que alhora de llençar-les anirà tot barrejat, doncs l’ajuntament de ja fa uns dies, no ens posa els contenidors i ens obliga a fer llargs pelegrinatges a la recerca d’un contenidor que no estigui ple, de recollida selectiva, si de veritat vols ser cívic i preocupat per l’ecologia del planeta, i ara ja ha començat a fer un fred intens propi d’hivern, i la gent de certa edat com jo no ens convé exposar-nos a agafar un refredat, que pot tenir males conseqüències, i molt menys per un assumpte tant prosaic com és la situació d’uns contenidors.

M’explicaré, jo visc a la cantonada del carrer Prim amb el carrer de Santa María, a la zona límit del barri del Centre, doncs les cases de l’altre vorera del carrer d’en Prim, pertanyen al barri de Casagemes. Fins a la remodelació de la Riera d’en Matamoros i els carreres que la comuniquen amb el carrer Prim, l’Ajuntament posava uns contenidors cada dia, cap a les set de la tarda, fins a la una de la matinada al carrer de Santa Maria, amb una especificitat, en que mai hi eren tots però seguien un codi predeterminat, els envasos els dimarts, dijous i dissabtes, el paper: dilluns dimecres i divendres i el diumenge el vidre, situant cada dia, el rebuig i el contenidor de la fracció orgànica.

Les obres del carrer, van obligar a  traslladar-los a una zona del carrer Prim, que durant certes hores està reservada a càrrega i descàrrega, just a la mateixa cantonada, i a aquest efecte s’hi va situar un senyal de trànsit amb la indicació pertinent de la reserva de l’espai a les hores indicades. Quan s’acaben les obres y el carrer Santa Maria torna a ser obert al trànsit, decideixen mantenir-ho a la darrera localització doncs el nou disseny que s’ha fet no permet de situar-los al lloc original. Fins aquí cap problema.

Fa uns quinze dies o potser tres setmanes, l’ajuntament ens va enviar a tots el veïns una noteta, on ens diuen textualment: Amb l’objectiu de millorar la neteja i la recollida de residus al Barri del centre, s’han modificat els dies de recollida dels contenidors de posar i treure, Això significa que el sistema de contenidors de posar i treure, tindrà les següents freqüències:

Rebuig.............................................Diària

Envasos..........................................Diària

Orgànica..........................................Dilluns Dimecres i Divendres

Paper i Cartró..................................Dijous i Diumenge

Vidre.................................................Dimarts i Dissabte 

L’horari de recollida de dipòsit serà de 19 a 24 hores.

Desprès de llegir la nota, vaig intentar esbrinar quina raó motivava el canvi, doncs a primera vista sembla que sacrificar la recollida diària de la mataria orgànica en benefici de la dels envasos, no és massa bona idea, doncs la primera és la que en realitat fa pudor per tenir-la guardada a casa, però interpretant que la decisió provenia d’algun tècnic, amb una carrera al darrera, no vaig voler fer-ne cap gran problema d’una minúcia com aquesta, pensant que raons de pes els havien portat a fer-ho. Però alhora de rebre aquesta nota va coincidir, amb que es deixen de posar els contenidors en l’espai, i fins i tot el senyal de transit que n’indicava la reserva desapareix. Tres o quatre dies desprès, es posen uns cartells d’aquells que es subjecten amb brides de plàstic, on s’avisa que no hi aparqui ningú de 18h. a 2 h.  Per “treballs a la via pública” Tot i això, els contenidors segueixen sense aparèixer, i els veïns, els bars i restaurants de la zona en no trobar-los, acaben deixant les bosses damunt la vorera, procurant un espectacle totalment indigne d’una ciutat que pretén ser civilitzada.

Portem així tres setmanes, i si be a una hora no determinada algú retira les bosses, la vorera presenta un lamentable estat de brutícia conseqüència del lixiviats que les bosses van deixant, i això si amics, tampoc ho neteja ningú, segurament perquè no hi deu haver pressupost assignat per fer-ho, conseqüència de la “crisi econòmica” y de les “retallades”, o sigui que la culpa com sempre deu ser de Madrid.

Es lamentable que un govern que s’autoanomena d’esquerres, que va entrar dient que volia canviar tot un estil de gestió, molt lamentable com el que havíem patit la legislatura anterior, estigui donant una terrible imatge de incapacitat, per resoldre un problema tant nimi com és el situar uns contenidors per recollir la brossa.

Que no s’estranyin doncs si comencen a sentir alguns comentaris al carrer, que amb “el d’abans” això no passava.

María Dolors Sabater, ja portes gairebé de dos-cents dies al capdavant de l’ajuntament, i el període de gràcia on t’era permès cometre petits errors per la inexperiència s’ha acabat del tot, i cal que comencis a pensar que un ajuntament no és una associació de veïns, i que no es pot gestionar de la mateixa manera. Els ciutadans exigeixen plena efectivitat en la gestió, i que els problemes quotidians siguin resolts amb diligencia. Si segueixes com fins ara, no només acabaràs fent bo al teu antecessor, si no que deixaràs a l’alçada del betum la capacitat de gestió de les esquerres i això si que com a socialista no ho puc permetre de cap de les maneres, o sigui que espavila!!!!   

TUSGSAL 30 ANYS

Diada de Sant Quintí

 

El proppassat dijous dia 29 d’octubre vaig tenir la gran satisfacció, de presentar el llibre TUSGSAL 30 anys,obra en la que vaig col·laborar molt activament en la seva part literària y de recollida d’informació. Pel fet que molts dels que assistiren a l’acte y també la crítica més ferotge dels meus escrits, com és la meva dona, m’han indicat que la presentació havia estat força reeixida y que reflectia fidelment l’esperit d’aquesta empresa tant particular; he decidit de transcriure a continuació, aquesta presentació, amb l’esperança que vostès lectors, em diguin si de veritat és reeixida o  que els, assistents a l’acte em feien la pilota. Aqui va doncs el text sencer  

Sra. Alcaldessa, Regidors i regidores, Representants de l’AMB, dels Sindicats, de les entitats,Treballadors--socis de TUSGSAL, col·laboradors i  públic en general, Bon vespre i moltes gracies per ser aquí.

De primer els haig de dir que quan em van proposar d’escriure la part literària d’un llibre sobre l’empresa TUSGSAL, alhora que un repte, que d’entrada no sabia si seria capaç de tirar endavant, vaig experimentar una il·lusió extraordinària, doncs això em permetria de conèixer el procés de gestació d’una empresa que no es pot qualificar de cap més manera, que de singular. Potser va ser aquest el motiu, que sense encomanar-me ni a Déu ni als Sants, vaig agrair la confiança que dipositaven en mi i em vaig llençar a la tasca de reflectir sobre el paper trenta anys de TUSGSAL.

TUSGSAL neix en uns moments difícils, quan a la crisi econòmica dels anys 70, s’hi afegeix a Espanya un canvi radical, en haver acabat el període autàrquic, i encetar un nou règim democràtic, i la integració a la Comunitat Econòmica Europea, qüestions que feien necessari i imprescindible un canvi radical en el model econòmic del país. Es tancaven obsoletes industries, les relacions laborals, no sense dificultats, s’adaptaven a un nou règim democràtic; i políticament, la democràcia s’obria camí a batzegades, de la mà dels franquistes moderats, que havien entès que no era possible mantenir el franquisme, sense el dictador, això tot i els pals a les rodes que terroristes d’esquerra d’una banda i de la ultra dreta de l’altra hi anaven posant.  Els socialistes guanyen les eleccions el 1982 i entre els ciutadans reneix l’esperança, doncs per primera vegada desprès de molts anys, un partit clarament d’esquerres i que no estava gens contaminat per la dictadura podia desenvolupar les polítiques de progrés que el país necessitava, doncs gaudia de majoria absoluta. D’acord amb les organitzacions sindicals, i a fi de baixar la taxa d’atur, molt alta també en aquells moments, es ressuscita i es torna a impulsar, un vell concepte convenientment adaptat a la nova realitat, com és l’economia social; i és en aquest marc on 117 treballadors agosarats d’una empresa de Transports Urbans a Badalona i Santa Coloma, coneguda amb l’acrònim TUSA, fundada a l’any 1953, per la Sra. Carmen Hospital Hospital, i altres dos accionistes, a la veïna població de Santa Coloma de Gramanet, explotant una sola línia en aquella població. Avatars diversos, i canvis en l’accionariat i en el domicili social, que en el llibre trobareu detallats, l’empresa passa a ser propietat de Ramón Vidiella Gombau, de fet el darrer gestor abans no passes a mans dels treballadors. A la primeria de la dècada dels vuitanta del passat segle XX, per una gestió inadequada, conjuntament amb la greu crisi que hi havia al país, TUSA  feia aigües per tots quatre costats; i és quan els 117 agosarats dels que abans he mencionat, decideixen començar un projecte, del que enguany en celebrem trenta anys de vida.

Trenta anys que no han estat pas senzills, ni molt menys, però que la voluntat sempre ferma i decidida, primer dels pioners i més endavant de tots el que han vingut desprès, han permès de superar entrebancs i incomprensions. Tot i que en el llibre ho trobareu amb tota mena de detalls, m’agradaria destacar tres o quatre fets que al meu entendre assenyalen que TUSGSAL, no és una empresa com les altres si no que cal qualificar-la, d’especial. El primer és en el mateix moment de la seva creació, quan les dues centrals Sindicals fortes d’aquells moments, UGT i CCOO, divergien de criteri davant les dificultats de TUSA, de si calia procurar que els treballadors, cobressin la màxima indemnització per acomiadament possible, i el servei d’autobús a Badalona i Santa Coloma fos absorbit per l’empresa pública TMB, posició que defensaven els de Comissions, o crear una SOCIETAT ANÓNIMA LABORAL, una empresa autogestionada pels propis treballadors, com proposaven el de UGT, el debat es resolgué a favor d’aquesta darrera, per votació majoritària dels treballadors de TUSA i aquí comença TRANSPORTES URBANOS DE BADALONA LABORAL SOCIEDAD ANÓNIMA, que tenia un acrònim TUBLSA, gairebé impossible de pronunciar. una empresa basada en tres principis fonamentals, que tots els que hi treballen tenen perfectament interioritzats:

a)    A l’empresa, tots som treballadors els 365 dies i socis un dia a l’any

b)    Reconeixement que les estructures formen part del nostre patrimoni

c)    Ser fidels al lema “Servint a la Societat, ens servim nosaltres”

Un altra fita important i que els badalonins d’una certa edat recordaran molt bé, es produeix l’any 1988, quan TMB, que explotava les línies que unien Barcelona amb Badalona, Montgat i Ocata, decideix traspassar aquest servei a la nova empresa TUBSAL, a fi i efecte de concentrar els seus esforços al municipi de Barcelona; l’anunci, que TMB deixarà de prestar el servei a la línia, TP, (Trafalgar Barri de Pomar), aixeca les suspicàcies dels veïns d’aquest barri que temien quedar-se sense servei, això en uns moments on la gent sempre estava disposada a mobilitzar-se, va fer que decidissin de segrestar durant alguns dies, els vehicles de la línia TP, mobilització que va tenir un ressò a nivell nacional, doncs fou noticia destacada als principals diaris. Com podran llegir vostès en el llibre, l’assumpte es va solucionar, desprès de converses entre veïns i administracions, quan es va assumir, que l’endemà que TMB deixes el servei, el començaria a prestar TUBSAL, per mitjà de la seva línia B-25, sense cap dia d’interrupció, línia que per cert avui encara funciona.

El 3 de març, de 1991, és també una fita importantíssima a l’empresa, doncs és quan es comença a prestar el servei de Nit Bus, desprès que TUBSAL, hagués resultat guanyador del concurs convocat a l’efecte, l’any anterior; un servei que fins aleshores, era força deficient i que en agafar-ho TUBSAL, va representar una millora considerable, essent avui cobejat per moltes empreses competidores.  

Totes aquestes fites i moltes més que trobareu en el llibre, i sempre amb la voluntat ferma dels socis / treballadors, han aconseguit que trenta anys desprès, TUSGSAL s’hagi convertit en una empresa líder en el seu sector, i amb una projecció de futur immillorable, la historia completa de la qual, vivències i molts detalls més inclosos, que hem intentat acuradament de reflectir en aquest llibre.

Com em dit abans TUSGSAL, neix en una època complicada, on el país i bona part d’Europa estaven sumits en una greu crisi econòmica, una època de canvis sobtats i de inestabilitat manifesta, si fa o no fa i salvant les distàncies com la que avui estem vivint; uns treballadors aleshores, van entendre que per salvar els seus llocs de treball, donades les circumstàncies, havien d’assumir unes responsabilitats que sobrepassaven les pròpies d’un obrer, per incorporar de manera col·lectiva, les de l’empresari; qüestió que no tothom a l’època veia amb bons ulls, i a les dificultats normals alhora d’endegar un projecte empresarial, s’hi van haver de suportar crítiques des de la dreta i de l’esquerra, algunes val a dir, amb perverses intencions. La decisió i coratge dels 117 pioners i els que s’anaven incorporant al projecte, va salvar les dificultats, i a poc a poc les crítiques es van anar silenciant, aclaparades pel pes de la raó que s’imposava amb claredat meridiana.

Avui 30 anys desprès, i quan TUSGSAL és un grup empresarial amb més de 1400 treballadors, us puc ben assegurar, que aquell esperit que va guiar els fundadors segueix present en la gran majoria dels que avui hi treballen, i això amics és un punt clau en els valors d’aquesta empresa, i el que li ha de permetre superar amb èxit totes les dificultats que se li puguin presentar; i ser un exemple avançat de com ha d’acabar essent en un futur, que jo crec tenim a tombar de la cantonada, el nou model econòmic i laboral a l’Espanya i Europa del segle XXI.

Per acabar, només em queda agrair a l’actual direcció de l’empresa, la confiança dipositada en mi, per coordinar la redacció d’aquest llibre, i a totes aquelles persones, que m’han facilitat la informació necessària, sigui de viva veu o amb documentació escrita, per fer-ho, i que no anomeno aqui, per por de deixar-me algú, qüestió que m’ha permés reafirmar-me en la meva convicció que si és possible en el món actual, un nou model econòmic, on els valors de la llibertat, la igualtat i la solidaritat, tinguin caràcter de principals. Moltes Gracies.

CAL FER OBLIDAR ALBIOL

 

Diada de Sant Antoni Maria Claret

 

El nou govern municipal del MILLOR POBLE DEL MÓN, sembla no adonar-se de la necessitat imperiosa, de foragitar del pensament de bona part dels ciutadans a l’anterior alcalde, el populista Xavier Garcia Albiol, si de fet pretenen d’aquí a quatre anys, els ciutadans els tornin a permetre d’ocupar la presidència del consistori.

Des del meu privilegiat lloc d’observador de la realitat municipal, com és tenir la santa paciència, de llegir-me o escoltar les noticies que apareixen als mitjans, referents a la nostra ciutat, i de parlar de tant en tant amb algun regidor, del govern o de l’oposició, que tenen l’amabilitat de satisfer les meves curiositats, veig amb preocupació, com el temps passa i la figura del ex alcalde segueix present en bona part dels ciutadans, que en les darreres eleccions autonòmiques del 27 de setembre, li han seguit renovant confiança, amb més de 25.000 vots.

El govern que presideix Maria Dolors Sabater, no es pot negar que mostra bona disposició, però a l’hora de la veritat, li manca l’empenta necessària, per donar la imatge d’efectivitat que el ciutadà espera, en uns moments difícils per molta gent.

Un exemple del que dic l’he viscut jo personalment, quan el proppassat 7 de setembre, conjuntament amb uns companys de la Junta de la Plataforma Social i Cultural  de la Gent Gran de Badalona, ens vàrem entrevistar amb el Regidor encarregat del tema, per tractar de diverses qüestions que afecten a la nostra entitat, la solució dels quals passa per la voluntat política del govern de solucionar-los, sense que els hi representi cap mena de cost econòmic. Doncs bé resulta que el Sr, regidor, ens va dir que en prenia nota i que en breu termini de temps ens diria alguna cosa en un sentit o un altre, a fi i efecte de poder seguir amb la nostra activitat sabent amb el que comptem; doncs bé, quan escric aquestes línies ha passat un més i divuit dies, sense que haguem rebut cap mena de resposta ni oficial ni extraoficialment.

No em sembla a mi una manera correcte d’actuar, quan a més a més el conjunt de les entitats badalonines, han vist que la col·laboració amb l’ajuntament durant el mandat Albiol ha estat pràcticament nul·la, trets d’algunes amb grans afinitats amb el Partit Popular.

M’arriba a les orelles que casos com el que acabo d’exposar, són molt freqüents en l’actual govern, que per una banda s’omple la boca de la participació ciutadana, i per altra ni tant sols ha fet saber si pensa seguir amb la mateixa estructura i reglaments, que els governs socialistes que presidia Maite Arquè, va impulsar amb notable encert, i que el govern de la dreta reaccionaria que presidí Xavier Garcia Albiol es va dedicar a desmanegar, o si més no sumir en la letargia.

Hom pensa que hauria estat molt bé que abans d’acabar aquest any, el primer d’una nova legislatura que molts hem vist arribar esperançats, s’haguessin reunit els Consells Sectorials i de Districte,  y que com a màxim el mes de gener el Consell de Ciutat, hagués fet un plenari on s’assentessin les bases d’una nova manera de fer molt més democràtica que no els darrers quatre anys.

Lamentablement no és així i la imatge que el ciutadà percep des del carrer es d’una certa paràlisi, i des de les entitats d’ineficàcia, qüestió que a alguns els fa enyorar l’anterior batlle, que si bé alhora de la veritat tampoc no feia massa cosa, si que ho sabia vestir prou bé perquè semblés el contrari; y això amics meus es molt i molt negatiu per la generalitat de la societat badalonina.

Cal que el govern s’arremangui, i comenci a treballar seriosament, només fent que el ciutadà percebi un canvi radical en la manera de fer de l’anterior mandatari i en sentit positiu, aconseguirem que d’aquí un temps quan preguntis per Albiol, la resposta sigui i qui és Albiol?

ELECCIONS AL MILLOR POBLE DEL MON

Diada de Sant Francesc de Borja

Els ciutadans del MILLOR POBLE DEL MÓN, tanmateix com els de la resta de Catalunya, diumenge passat 27 de setembre, eren cridats a les urnes; segons uns, (CDC,ERC i CUP) per fer un plebiscit sobre la voluntat independentista del país, i segons altres (PSC, C’s, PP, ICV, EQUO i PODEMOS, UDC, RETALLADES ZERO i PACMA), per escollir simplement, els diputats al Parlament de Catalunya. Val a dir però que fins i tot els qui negaven la condició de plebiscitàries a les eleccions, de fet van acabar embolicats plenament en el tema del SI i el NO, i enquadrats cadascun d’ells en un bloc o altre.

Al vespre del mateix diumenge, ja coneixíem els resultats de tot el país i els de la Badalona en particular, que de fet i si us haig de dir la veritat no em van deparar cap sorpresa, doncs i sense que em titlleu de presumptuós, us diré que ja me’ls esperava. He deixat passar una setmana abans d’emetre una opinió sobre els mateixos, com acostumo a fer, doncs sempre m’ha semblat prudent asserenar l’estat d’ànim que la mateixa nit electoral sempre tinc molt excitat, potser de tants dies de campanya, on el to de míting dels candidats i oradors diversos, m’acaba per fer perdre la perspectiva i la serenor.

Donat el doble caràcter d’aquestes eleccions, m’obliga de primer a fer un anàlisi dels resultats en clau de plebiscit, i aquí els haig de dir que en EL MILLOR POBLE DEL MON, el bloc del Si va obtenir un total de 36.401 vots que signifiquen el 30,93%  i que els del bloc del No, 80.349 vots o sigui  el 68,53%, si això hi afegim que la participació va ser d’un 75,48%, la més alta mai assolida en cap elecció a Badalona, hem de concloure, que els badalonins, majoritàriament no són partidaris de la independència de cap de les maneres; qüestió aquesta que haurien de tenir molt en compte els de l’actual govern municipal, si pretén ser el govern de tots els ciutadans.

Alguns analistes, intenten introduir un matís, a la consideració de plebiscit d’aquestes eleccions, assenyalant que tant els que directament han votat independència, com aquells que proclamen unes reformes, com és el cas de PSC, Catalunya Si es pot i UDC, constitueixen un bloc pro reforma en contra dels del PP i C’s que procuren per un immobilisme de l’autonomisme pur i dur.  En aquest cas, el bloc reformista, hauria obtingut 68.701 vots el 58,59% i per contra els immobilistes 46.469 o sigui el 39,63%. Mirat sota aquest prisma, hem de dir que els ciutadans han apostat clarament per canviar l’actual status, tot i que entenem que es molt difícil un acord en el sentit que caldria fer-ho, per motiu de les divergències entre els independentistes i els de l’anomenada tercera via.

Pel que fa a la vessant d’eleccions al Parlament de Catalunya, val a dir que a Badalona la victòria ha estat clara per la coalició Junts pel Si (CDC+ERC) que tot hi haver perdut 641 vots respecte de las anteriors autonòmiques del 2012, els 28.782 vots, el 24,55%, aconseguits els fan mereixedors del títol de primera força a Badalona, seguits del Partit Popular amb 26.642 vots, el 22,72%, 8.803 més que a les anteriors del 2012, es consolida com a força important a la ciutat, Ciutadans esdevé ara tercera força amb 19.827 vots, 16,91%,  doblant gairebé els obtinguts fa tres anys, en quart lloc hi trobem el PSC amb 17.022 vots, 14,52%, 2.728 menys que al 2012, en quart lloc Catalunya Si es pot, amb 13.335 vots,11,37%, tot just 279 més que els que va obtenir ICVEUiA l’any 2012, i en cinquè lloc la CUP, amb 7.619 vots, el 6,49%..

Fins aquí les dades, que al meu entendre, no fan res més que confirmar que EL MILLOR POBLE DEL MON, no difereix massa de la resta de les altres poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona, i on es posa molt de manifest la fractura que els nacionalismes d’un i altre signe, han acabat provocant a la societat catalana, també però, i si fem comparacions amb les eleccions municipals que es varen celebrar el proppassat mes de maig, ràpidament ens adonem que els badalonins, tenen el cap molt ben moblat i que alguns canvien el seu recolzament a una o altre força, o van a votar o es queden a casa, segons de l’elecció que es tracti.

De totes maneres estimats amic, que cadascú en faci la lectura que li sembli més be, doncs es miri com es miri, som en un país lliure, tot i que algú ens vulgui dir el contrari.

DEIEN QUE HI ESTAVEN D'ACORD EN UN 90%

Diada de santa Pomposa de Còrdova

Ara fa cent dies, quan desprès de les eleccions, els partits d’esquerra a Badalona, negociaven el nou govern municipal, quan encara no havien dit als socialistes que no els hi volien, i que s’estimaven més  quedar-se en minoria. Si que tant els de Junts pel Si, com els d’Esquerra Republicana i ICVEUiA manifestaren estar en un 90% d’acord amb el programa electoral, que els del PSC, havien defensat en tota la campanya.

Tot i haver anat les negociacions pel pedregar, hom va pensar que el nou govern, que de fet depèn dels vots del quatre regidors socialistes per aprovar qualsevol qüestió que hagi de passar pel plenari, (tret que es posin d’acord amb el Partit Popular de Xavier Garcia Albiol), aplicarien amb diligència, una bona part dels punts del programa del PSC, almenys aquells que no requereixen de grans despeses econòmiques, però amb capacitat de fer notar al ciutadà, el canvi en les formes i maneres de gestionar la ciutat, almenys per fer oblidar o potser millor dir, posar en evidència, el populisme practicat en els quatre anys anteriors pel avui líder català al Partit Popular i candidat a la Presidència de la Generalitat Xavier Garcia Albiol.

Però 100 dies desprès d’haver constituït el nou govern i aprovat el cartipàs municipal, ben poca cosa, per no dir que gairebé res s’ha fet ni endegat, qüestió que en temes especialment sensibles, en barris necessitats de tractaments especials, ha començat a despertar les inquietuds dels veïns que a través de les associacions, han començat ja a protestar de manera prou contundent, a la que han ensumat, que talment com els antecessors, ni tant sols se’ls té en compte, ni reben cap mena d’informació.

Vet aquí un primer exemple, que he extret de la pàgina la pàgina 10 del Programa dels Socialistes de Badalona per les eleccions Municipals del 2015.

 “Al inici de la legislatura elaborarem un Programa d’Actuació Municipal (PAM) mitjançant un procés participatiu per tal d’acostar la governança als ciutadans/es, així com una Carta de Serveis Generals i la Carta de Ciutadania de Badalona. El PAM que donarà a conèixer el programa de treball, a partir del qual garantir una visió global de l’estratègia municipal, garantir la transparència, i dotar--se d’un instrument que permeti realitzar una correcta rendició de comptes. I comprometre’ns a obrir un procés participatiu abans de la seva aprovació, de forma que el PAM esdevingui un “contracte públic” entre l’ajuntament i la ciutadania”

No em negareu amics, lectors, que donar compliment a aquesta qüestió necessita de cap pressupost econòmic, i que si s’hagués fet amb diligència, hauria assenyalat una de les principals diferencies amb la manera de fer de l’anterior alcalde, que com a bon neoliberal, tot això de la participació ciutadana li venia gros.

Per altre banda, els puc garantir, que les organitzacions ciutadanes, s’han mogut en aquest sentit, demanant, que els diferents consells de Participació Ciutadana, al menys en dues de les que participo de manera activa, s’ha demanat, amb entrevistes als regidor corresponent, que el Consell de la Gent Gran i el de Mobilitat Sostenible i Transport Públic, siguin convocats i es tornin a posar en marxa; però sembla que  “Las cosas de  Palacio siguen yendo despacio”; tot hi haver canviat l’ocupant del tron.

ENS HAN SEGRESTAT LA DIADA

 12 Septembre 2015 Diada de Sant Leonci

 

Enguany al MILLOR POBLE DEL MON, al igual que arreu de Catalunya, uns ciutadans han decidit que la Diada Nacional de l’11 de setembre, deixi de ser la diada de tots els catalans i es converteixi en la diada dels independentistes. Jo que soc d’aquells que no es rendeixen fàcilment, he decidit seguir com sempre, penjar la senyera, (sense l’estel evidentment), i assistir a l’ofrena floral al monòlit de la Plaça de la Plana, acompanyant als del meu partit, el PSC i a La Plataforma Social y Cultural de la Gent Gran de Badalona, entitat amb la que col·laboro regularment. 

D’entrada, he complert la meva primera proposta, però una pluja impertinent ha impedit que la segona, la de l’ofrena, lluís en plenitud, doncs ho he hagut de fer sota una pluja persistent i sense paraigua per la meva imprevisió, pensant que els núvols del cel es contindrien almenys fins al mig dia.

A la tarda m’he hagut de quedar a casa i no acostar-me per res a Barcelona, que ha estat envaïda, per una immensa manifestació dels independentistes, que des de fa quatre convocatòries, han decidit emular a l’extint franquista Fraga Iribarne, amb allò de “El carrer és meu”. No deixant ni el mínim espai perquè tots aquells que seguim creient en una entesa amb la resta d’Espanya és més que possible, i que una reforma en profunditat de la constitució de 1978 en un sentit federal, ens ha de procurar un futur carregat d’esperança, encarrilat vers el progrés i la justícia social, puguem gaudir de la festa.

També haig de dir que la raó de romandre tancat a casa, es deu també al fet que ja m’he atipat de discutir d’aquest tema amb persones del meu cercle d’amistats més proper, amb gent que m’estimo fraternalment i que avui han caigut  en aquesta mena de secta perillosa, que els gurus Más i Junqueres impulsen, aconseguint al meu entendre girar el cervell d’alguns abstraguin-los de tot esperit crític, dotant-los d’uns únics arguments com són la paraula de Mas, Junqueras i d’altres il·luminats com els economistes Germà Bel deixeble avantatjat de l’Escola Econòmica de Chicago, o Xavier Sala-Martin, doctorat a la Universitat de Harward el 1990, catedràtic a la  facultat d’economia de la Universitat de Columbia i assessor del Fòrum Internacional de Davos, predicadors impenitents del neoliberalisme més radical. Tot i que val a dir que entre les files independentistes un 5,9%, segons les enquestes, que opten per votar per la CUP, no podem dir que pertanyin al tronc central de la secta, si no que fan gala d’extrema radicalitat per la banda esquerra, no segueixen les mateixes consignes si no que els seus gurus són uns altres; fins al punt que anuncien no votaran mai a favor de la investidura de Mas, si els seus vots fossin necessaris, i que s’estimen més una Catalunya independent fora de la UE.

M’he trobat aquests darrers dies, amb gent que fins i tot em gira la cara, o regidors d’Esquerra Republicana del nostre excel·lentissim ajuntament, un que gosa dir-me que “repapiejo”, i un altre que busca excuses de mal pagador per no dedicar-me una part del seu temps, per parlar de temes que interessen a la ciutat; i per tot això i alguna cosa més que callo, en tal data assenyalada i que fins fa pocs anys era la festa de tots els catalans, em tanco a casa i celebro en la intimitat familiar una Diada, que uns quants, també al MILLOR POBLE DEL MÓN, han tingut la barra de segrestar.

84 DIES DE LA FLAMANT ALCALDESSA

Diada de Sant Llorenç Justinià

Quan aquestes línies vegin la llum, el dissabte dia 5 de setembre es compliran exactament 104 de les eleccions municipals i 84 des que Dolors Sabater primera de la llista de Guanyem Badalona en Comú, va assumir la vara d’alcaldessa, del MILLOR POBLE DEL MON, amb els vots favorables dels cinc regidors de  seva formació, els quatre del PSC, els tres d’ERC, els dos de ICV EUiA, i un dels dos possibles de CiU. Tot i que quatre dies més tard, per voluntat pròpia, (diuen les males llengües que per decisió de l’alcaldessa i els seus assessors de la CUP i ex ICV), es configura un govern minoritari quedant el PSC a l’oposició, tot i que assenyalant, votarà sempre a favor de tot allò que estigui en el seu programa , però que no dubtarà a votar en contra allò que cregui que no beneficiarà a la ciutat; i així ha estat durant aquests primers gairebé cent dies de govern, Doncs el govern s’ hagut de fer enrere, en propostes del tema del cartipàs que no van convèncer als socialistes i van ser votades en contra, però també han rebut el suport del PSC, en d’altres qüestions que si s’avenien amb el seu programa; que per cert, Dolors Sabater i altres membres de l’actual govern havien manifestat estar-hi d’acord amb un 90%.

Penso que ja és bon moment per fer un primer balanç de l’actuació del nou govern, que d’entrada considero ple de llums i ombres, tot i que d’aquestes darreres, podríem dir son per fallades i relliscades pròpies de uns novells, sense cap experiència de govern. Vet aquí uns quants exemples:

Un dels temes que més ha sorprès aquests darrers dies, ha estat el dels voluntaris, sorgit a partir del moment que el nou govern amb aquest afany reductor dels càrrecs anomenats de confiança, de cop i volta decideix destituir, a Joan Escalada, com a coordinador de Voluntaris Badalona a sou del consistori. Qüestió que ha provocat que aquesta entitat en assemblea, decidís, deixar de prestar els serveis que l’Ajuntament badaloní els hi requeria, com auxiliars en el Museu Municipal, o la seva presencia en els actes de les festes de Maig i d’Agost, etc. etc. limitant-se al serveis que la Generalitat o la Diputació els hi demani. És veritat que l’assumpte no està tancat, doncs hi ha pendents converses entre el govern i els directius de l’entitat, que espero facin re considerar les posicions i les coses tornin a la normalitat pel be d’aquesta ciutat.

Un tema que també va portar polèmica tot just prendre possessió, va ser la supressió per decret del cos de la Guardia Urbana, conegut com a Unitat Omega, especialment potenciat durant el govern del Partit Popular, per reprimir els delictes i incivisme en zones tradicionalment  conflictives. Fins avui sembla que l’absència d’aquesta unitat no es nota a la ciutat, almenys hom no ha sentit de ningú que en reclamés la seva re instauració, tot i que caldrà veure més endavant y passat el parèntesi estival si la decisió ha estat encertada o no.

A finals d’agost i començaments de setembre han començat a aparèixer les primeres pancartes reivindicatives al barri de Sant Joan de Llefià en reclamació d’escales automàtiques al carrer Albert Llanas, especialment costerut; qüestió que ha comptat des del seu inici amb el suport del PSC, els líders del qual a la nostra Ciutat, des del primer moment s’han posat al costat del veïnat, com no podia ser d’altre manera. Em sembla que aquest és el primer ajuntament de Badalona, en tota la historia de la recuperada democràcia que abans del cent dies ja té pancartes reivindicatives al carrer; demostració palpable que el veïnat ja ja està bastant cremat, y que no està disposat a regalar la seva confiança amb els governants, si no que els demana se la guanyin.

Aquests darrers dies el govern ha decidit, emulant al govern de Barcelona, de constituir un registre de famílies badalonines disposades a acollir refugiats de la guerra de Siria, qüestió de la que els prometo fer-ne seguiment, doncs pot ser una bona mesura, del grau de solidaritat dels ciutadans així com del poc o molt calatge dels discursos intolerants amb la immigració que feia i fa l’anterior alcalde, que de fet ha tornat a estar la força més votada.

També val a dir que s’ha recuperat la conferencia institucional que els d’Omnium Cultural organitzaven amb motiu de la Diada del 11 de Setembre i que havia estat menystinguda per l’anterior consistori, tot i que això, a una gran majoria de ciutadans no els hi preocupa massa, almenys m’ho sembla a mi.

Be fins aquí aquest primer balanç d’un govern com els he dit al començament amb llums i ombres, però que molts confiem i desitgem ferventment, sigui capaç de tirar endavant.