ELECCIONS AL MILLOR POBLE DEL MON

Diada de Sant Francesc de Borja

Els ciutadans del MILLOR POBLE DEL MÓN, tanmateix com els de la resta de Catalunya, diumenge passat 27 de setembre, eren cridats a les urnes; segons uns, (CDC,ERC i CUP) per fer un plebiscit sobre la voluntat independentista del país, i segons altres (PSC, C’s, PP, ICV, EQUO i PODEMOS, UDC, RETALLADES ZERO i PACMA), per escollir simplement, els diputats al Parlament de Catalunya. Val a dir però que fins i tot els qui negaven la condició de plebiscitàries a les eleccions, de fet van acabar embolicats plenament en el tema del SI i el NO, i enquadrats cadascun d’ells en un bloc o altre.

Al vespre del mateix diumenge, ja coneixíem els resultats de tot el país i els de la Badalona en particular, que de fet i si us haig de dir la veritat no em van deparar cap sorpresa, doncs i sense que em titlleu de presumptuós, us diré que ja me’ls esperava. He deixat passar una setmana abans d’emetre una opinió sobre els mateixos, com acostumo a fer, doncs sempre m’ha semblat prudent asserenar l’estat d’ànim que la mateixa nit electoral sempre tinc molt excitat, potser de tants dies de campanya, on el to de míting dels candidats i oradors diversos, m’acaba per fer perdre la perspectiva i la serenor.

Donat el doble caràcter d’aquestes eleccions, m’obliga de primer a fer un anàlisi dels resultats en clau de plebiscit, i aquí els haig de dir que en EL MILLOR POBLE DEL MON, el bloc del Si va obtenir un total de 36.401 vots que signifiquen el 30,93%  i que els del bloc del No, 80.349 vots o sigui  el 68,53%, si això hi afegim que la participació va ser d’un 75,48%, la més alta mai assolida en cap elecció a Badalona, hem de concloure, que els badalonins, majoritàriament no són partidaris de la independència de cap de les maneres; qüestió aquesta que haurien de tenir molt en compte els de l’actual govern municipal, si pretén ser el govern de tots els ciutadans.

Alguns analistes, intenten introduir un matís, a la consideració de plebiscit d’aquestes eleccions, assenyalant que tant els que directament han votat independència, com aquells que proclamen unes reformes, com és el cas de PSC, Catalunya Si es pot i UDC, constitueixen un bloc pro reforma en contra dels del PP i C’s que procuren per un immobilisme de l’autonomisme pur i dur.  En aquest cas, el bloc reformista, hauria obtingut 68.701 vots el 58,59% i per contra els immobilistes 46.469 o sigui el 39,63%. Mirat sota aquest prisma, hem de dir que els ciutadans han apostat clarament per canviar l’actual status, tot i que entenem que es molt difícil un acord en el sentit que caldria fer-ho, per motiu de les divergències entre els independentistes i els de l’anomenada tercera via.

Pel que fa a la vessant d’eleccions al Parlament de Catalunya, val a dir que a Badalona la victòria ha estat clara per la coalició Junts pel Si (CDC+ERC) que tot hi haver perdut 641 vots respecte de las anteriors autonòmiques del 2012, els 28.782 vots, el 24,55%, aconseguits els fan mereixedors del títol de primera força a Badalona, seguits del Partit Popular amb 26.642 vots, el 22,72%, 8.803 més que a les anteriors del 2012, es consolida com a força important a la ciutat, Ciutadans esdevé ara tercera força amb 19.827 vots, 16,91%,  doblant gairebé els obtinguts fa tres anys, en quart lloc hi trobem el PSC amb 17.022 vots, 14,52%, 2.728 menys que al 2012, en quart lloc Catalunya Si es pot, amb 13.335 vots,11,37%, tot just 279 més que els que va obtenir ICVEUiA l’any 2012, i en cinquè lloc la CUP, amb 7.619 vots, el 6,49%..

Fins aquí les dades, que al meu entendre, no fan res més que confirmar que EL MILLOR POBLE DEL MON, no difereix massa de la resta de les altres poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona, i on es posa molt de manifest la fractura que els nacionalismes d’un i altre signe, han acabat provocant a la societat catalana, també però, i si fem comparacions amb les eleccions municipals que es varen celebrar el proppassat mes de maig, ràpidament ens adonem que els badalonins, tenen el cap molt ben moblat i que alguns canvien el seu recolzament a una o altre força, o van a votar o es queden a casa, segons de l’elecció que es tracti.

De totes maneres estimats amic, que cadascú en faci la lectura que li sembli més be, doncs es miri com es miri, som en un país lliure, tot i que algú ens vulgui dir el contrari.