Diada del Martiri de Sant Joan Baptista
Al
MILLOR POBLE DEL MÓN, acabat l’agost, s’han acabat les vacances; els nous
regidors i regidores, amb responsabilitats de govern, s’incorporen als seus
despatxos, no se però si massa conscients que les disculpes a errors per motius
de ser novells, ja han passat a la historia, i els ciutadans, alguns en certa
manera aclaparats encara per la crisis econòmica, aquesta que Rajoy s’encaparra
en dir que ja és història, no es poden permetre el luxe d’entendre
equivocacions en els seus governants.
Per
altra banda, som en plena campanya electoral d’unes eleccions al Parlament de Catalunya,
perdó volia dir pre-campanya, i a nivell de partits, qui més qui menys pren
posicions per mirar d’obtenir el favor dels ciutadans, encara que sigui a costa
del desprestigi d’un altre, qüestió que a partir del 28 de setembre enllaçarem
amb unes importantíssimes eleccions generals, on el conjunt de l’estat si juga
molt i molt, alhora de marcar les línies del futur més immediat i a llarg
termini; qüestions aquestes que sense cap mena de dubte, faran que els de
l’oposició no dubtin ni una mica en treure els colors al govern municipal de
Badalona, a qualsevol ensopegada.
D’aquest
sereníssim mes d’Agost, m’agradaria ressaltar, que s’ha fet notar y molt el
canvi de ideologia del govern municipal, per quan l’ajuntament amb la comissió
de festes, representants de la societat civil, s’han posat d’acord per tirar
endavant conjuntament la Festa Major d’Agost i no per separat, com fins aquests
darrers anys s’ha fet. És una qüestió que almenys de manera simbòlica retorna a
la ciutat, aquell concepte de l’administració com a part de la ciutadania, i
foragita aquell altre de la elit, que està per sobre del bé i el mal, i que
l’anterior alcalde mostrava tant d’interès en aplicar. Tot i això, no ens hem
lliurat de l’anècdota, segurament per aquella cosa del nerviosisme del poc
experimentat regidor, que no va caure a consultar Tomás Molina, pel fet que el
14 va ploure suspengué els focs, quan a l’hora de tirar-los la nit era
esplèndida i la Rambla curulla de gent esperant l’espectacle, en canvi
l’endemà, es van llençar sota una mena de diluvi, que de cop i volta y com acostuma
a passar el mes d’agost va tirar enlaire l’espectacle. Hom va recordar la
joventut, quan any rere any, en un moment o altre de la Festa Major, un ruixat
feia trontollar els envelats.
Un
altre tema ha estat el canvi de criteri en la qüestió dels voluntaris, que fins
avui havien disposat d’un coordinador específic, a sou del consistori, i ara
sembla ser que es vol que a aquesta entitat la coordinin diferents tècnics municipals
de diverses àrees. Em sembla d’entrada una mesura no massa encertada, per quan
d’entrada sembla molt millor una coordinació única que no pas una diversa, a
càrrec de funcionaris amb altres feines atribuïdes. Caldrà una justificació ben
exhaustiva y convincent de la necessitat de canviar la forma d’articulació dels
voluntaris que fins avui havia existit, qüestió que fins al moment d’escriure
aquest article no s’ha fet, ni poc ni molt, no sigui que al final els estalvis
ens cremin les tovalles.
Cal que
el flamant govern, minoritari per voluntat pròpia, que presideix Dolors Sabater,
no badi gens ni mica, i no erri gaire, doncs li cal demostrar, que la decisió
d’haver enviat a l’oposició, a un conjunt de forces a les que 55.246 badalonins
van fer confiança, quan a ells tant sols els n’hi ha fet 31.428, ha estat
encertada pel be de la ciutat; i això amics només s’aconsegueix fent una labor
decidida i amb les idees ben clares, sense dubtes ni entrebancs, no descuidant
la protecció social, però tampoc les iniciatives que facilitin al ciutadà
solucionar per ell mateix els seus problemes, com la manca de feina, un exemple
ben principal.
Espero
i desitjo que així sigui y que ja ara el proper 27 de setembre en les eleccions
autonòmiques els 30.559 badalonins que donaren el seu vot a Xavier Garcia
Albiol, siguin molts menys, senyal inequívoca que la ciutat recupera el nord i
torna al camí del progrés i la participació.
