TUSGSAL 30 ANYS

Diada de Sant Quintí

 

El proppassat dijous dia 29 d’octubre vaig tenir la gran satisfacció, de presentar el llibre TUSGSAL 30 anys,obra en la que vaig col·laborar molt activament en la seva part literària y de recollida d’informació. Pel fet que molts dels que assistiren a l’acte y també la crítica més ferotge dels meus escrits, com és la meva dona, m’han indicat que la presentació havia estat força reeixida y que reflectia fidelment l’esperit d’aquesta empresa tant particular; he decidit de transcriure a continuació, aquesta presentació, amb l’esperança que vostès lectors, em diguin si de veritat és reeixida o  que els, assistents a l’acte em feien la pilota. Aqui va doncs el text sencer  

Sra. Alcaldessa, Regidors i regidores, Representants de l’AMB, dels Sindicats, de les entitats,Treballadors--socis de TUSGSAL, col·laboradors i  públic en general, Bon vespre i moltes gracies per ser aquí.

De primer els haig de dir que quan em van proposar d’escriure la part literària d’un llibre sobre l’empresa TUSGSAL, alhora que un repte, que d’entrada no sabia si seria capaç de tirar endavant, vaig experimentar una il·lusió extraordinària, doncs això em permetria de conèixer el procés de gestació d’una empresa que no es pot qualificar de cap més manera, que de singular. Potser va ser aquest el motiu, que sense encomanar-me ni a Déu ni als Sants, vaig agrair la confiança que dipositaven en mi i em vaig llençar a la tasca de reflectir sobre el paper trenta anys de TUSGSAL.

TUSGSAL neix en uns moments difícils, quan a la crisi econòmica dels anys 70, s’hi afegeix a Espanya un canvi radical, en haver acabat el període autàrquic, i encetar un nou règim democràtic, i la integració a la Comunitat Econòmica Europea, qüestions que feien necessari i imprescindible un canvi radical en el model econòmic del país. Es tancaven obsoletes industries, les relacions laborals, no sense dificultats, s’adaptaven a un nou règim democràtic; i políticament, la democràcia s’obria camí a batzegades, de la mà dels franquistes moderats, que havien entès que no era possible mantenir el franquisme, sense el dictador, això tot i els pals a les rodes que terroristes d’esquerra d’una banda i de la ultra dreta de l’altra hi anaven posant.  Els socialistes guanyen les eleccions el 1982 i entre els ciutadans reneix l’esperança, doncs per primera vegada desprès de molts anys, un partit clarament d’esquerres i que no estava gens contaminat per la dictadura podia desenvolupar les polítiques de progrés que el país necessitava, doncs gaudia de majoria absoluta. D’acord amb les organitzacions sindicals, i a fi de baixar la taxa d’atur, molt alta també en aquells moments, es ressuscita i es torna a impulsar, un vell concepte convenientment adaptat a la nova realitat, com és l’economia social; i és en aquest marc on 117 treballadors agosarats d’una empresa de Transports Urbans a Badalona i Santa Coloma, coneguda amb l’acrònim TUSA, fundada a l’any 1953, per la Sra. Carmen Hospital Hospital, i altres dos accionistes, a la veïna població de Santa Coloma de Gramanet, explotant una sola línia en aquella població. Avatars diversos, i canvis en l’accionariat i en el domicili social, que en el llibre trobareu detallats, l’empresa passa a ser propietat de Ramón Vidiella Gombau, de fet el darrer gestor abans no passes a mans dels treballadors. A la primeria de la dècada dels vuitanta del passat segle XX, per una gestió inadequada, conjuntament amb la greu crisi que hi havia al país, TUSA  feia aigües per tots quatre costats; i és quan els 117 agosarats dels que abans he mencionat, decideixen començar un projecte, del que enguany en celebrem trenta anys de vida.

Trenta anys que no han estat pas senzills, ni molt menys, però que la voluntat sempre ferma i decidida, primer dels pioners i més endavant de tots el que han vingut desprès, han permès de superar entrebancs i incomprensions. Tot i que en el llibre ho trobareu amb tota mena de detalls, m’agradaria destacar tres o quatre fets que al meu entendre assenyalen que TUSGSAL, no és una empresa com les altres si no que cal qualificar-la, d’especial. El primer és en el mateix moment de la seva creació, quan les dues centrals Sindicals fortes d’aquells moments, UGT i CCOO, divergien de criteri davant les dificultats de TUSA, de si calia procurar que els treballadors, cobressin la màxima indemnització per acomiadament possible, i el servei d’autobús a Badalona i Santa Coloma fos absorbit per l’empresa pública TMB, posició que defensaven els de Comissions, o crear una SOCIETAT ANÓNIMA LABORAL, una empresa autogestionada pels propis treballadors, com proposaven el de UGT, el debat es resolgué a favor d’aquesta darrera, per votació majoritària dels treballadors de TUSA i aquí comença TRANSPORTES URBANOS DE BADALONA LABORAL SOCIEDAD ANÓNIMA, que tenia un acrònim TUBLSA, gairebé impossible de pronunciar. una empresa basada en tres principis fonamentals, que tots els que hi treballen tenen perfectament interioritzats:

a)    A l’empresa, tots som treballadors els 365 dies i socis un dia a l’any

b)    Reconeixement que les estructures formen part del nostre patrimoni

c)    Ser fidels al lema “Servint a la Societat, ens servim nosaltres”

Un altra fita important i que els badalonins d’una certa edat recordaran molt bé, es produeix l’any 1988, quan TMB, que explotava les línies que unien Barcelona amb Badalona, Montgat i Ocata, decideix traspassar aquest servei a la nova empresa TUBSAL, a fi i efecte de concentrar els seus esforços al municipi de Barcelona; l’anunci, que TMB deixarà de prestar el servei a la línia, TP, (Trafalgar Barri de Pomar), aixeca les suspicàcies dels veïns d’aquest barri que temien quedar-se sense servei, això en uns moments on la gent sempre estava disposada a mobilitzar-se, va fer que decidissin de segrestar durant alguns dies, els vehicles de la línia TP, mobilització que va tenir un ressò a nivell nacional, doncs fou noticia destacada als principals diaris. Com podran llegir vostès en el llibre, l’assumpte es va solucionar, desprès de converses entre veïns i administracions, quan es va assumir, que l’endemà que TMB deixes el servei, el començaria a prestar TUBSAL, per mitjà de la seva línia B-25, sense cap dia d’interrupció, línia que per cert avui encara funciona.

El 3 de març, de 1991, és també una fita importantíssima a l’empresa, doncs és quan es comença a prestar el servei de Nit Bus, desprès que TUBSAL, hagués resultat guanyador del concurs convocat a l’efecte, l’any anterior; un servei que fins aleshores, era força deficient i que en agafar-ho TUBSAL, va representar una millora considerable, essent avui cobejat per moltes empreses competidores.  

Totes aquestes fites i moltes més que trobareu en el llibre, i sempre amb la voluntat ferma dels socis / treballadors, han aconseguit que trenta anys desprès, TUSGSAL s’hagi convertit en una empresa líder en el seu sector, i amb una projecció de futur immillorable, la historia completa de la qual, vivències i molts detalls més inclosos, que hem intentat acuradament de reflectir en aquest llibre.

Com em dit abans TUSGSAL, neix en una època complicada, on el país i bona part d’Europa estaven sumits en una greu crisi econòmica, una època de canvis sobtats i de inestabilitat manifesta, si fa o no fa i salvant les distàncies com la que avui estem vivint; uns treballadors aleshores, van entendre que per salvar els seus llocs de treball, donades les circumstàncies, havien d’assumir unes responsabilitats que sobrepassaven les pròpies d’un obrer, per incorporar de manera col·lectiva, les de l’empresari; qüestió que no tothom a l’època veia amb bons ulls, i a les dificultats normals alhora d’endegar un projecte empresarial, s’hi van haver de suportar crítiques des de la dreta i de l’esquerra, algunes val a dir, amb perverses intencions. La decisió i coratge dels 117 pioners i els que s’anaven incorporant al projecte, va salvar les dificultats, i a poc a poc les crítiques es van anar silenciant, aclaparades pel pes de la raó que s’imposava amb claredat meridiana.

Avui 30 anys desprès, i quan TUSGSAL és un grup empresarial amb més de 1400 treballadors, us puc ben assegurar, que aquell esperit que va guiar els fundadors segueix present en la gran majoria dels que avui hi treballen, i això amics és un punt clau en els valors d’aquesta empresa, i el que li ha de permetre superar amb èxit totes les dificultats que se li puguin presentar; i ser un exemple avançat de com ha d’acabar essent en un futur, que jo crec tenim a tombar de la cantonada, el nou model econòmic i laboral a l’Espanya i Europa del segle XXI.

Per acabar, només em queda agrair a l’actual direcció de l’empresa, la confiança dipositada en mi, per coordinar la redacció d’aquest llibre, i a totes aquelles persones, que m’han facilitat la informació necessària, sigui de viva veu o amb documentació escrita, per fer-ho, i que no anomeno aqui, per por de deixar-me algú, qüestió que m’ha permés reafirmar-me en la meva convicció que si és possible en el món actual, un nou model econòmic, on els valors de la llibertat, la igualtat i la solidaritat, tinguin caràcter de principals. Moltes Gracies.

CAL FER OBLIDAR ALBIOL

 

Diada de Sant Antoni Maria Claret

 

El nou govern municipal del MILLOR POBLE DEL MÓN, sembla no adonar-se de la necessitat imperiosa, de foragitar del pensament de bona part dels ciutadans a l’anterior alcalde, el populista Xavier Garcia Albiol, si de fet pretenen d’aquí a quatre anys, els ciutadans els tornin a permetre d’ocupar la presidència del consistori.

Des del meu privilegiat lloc d’observador de la realitat municipal, com és tenir la santa paciència, de llegir-me o escoltar les noticies que apareixen als mitjans, referents a la nostra ciutat, i de parlar de tant en tant amb algun regidor, del govern o de l’oposició, que tenen l’amabilitat de satisfer les meves curiositats, veig amb preocupació, com el temps passa i la figura del ex alcalde segueix present en bona part dels ciutadans, que en les darreres eleccions autonòmiques del 27 de setembre, li han seguit renovant confiança, amb més de 25.000 vots.

El govern que presideix Maria Dolors Sabater, no es pot negar que mostra bona disposició, però a l’hora de la veritat, li manca l’empenta necessària, per donar la imatge d’efectivitat que el ciutadà espera, en uns moments difícils per molta gent.

Un exemple del que dic l’he viscut jo personalment, quan el proppassat 7 de setembre, conjuntament amb uns companys de la Junta de la Plataforma Social i Cultural  de la Gent Gran de Badalona, ens vàrem entrevistar amb el Regidor encarregat del tema, per tractar de diverses qüestions que afecten a la nostra entitat, la solució dels quals passa per la voluntat política del govern de solucionar-los, sense que els hi representi cap mena de cost econòmic. Doncs bé resulta que el Sr, regidor, ens va dir que en prenia nota i que en breu termini de temps ens diria alguna cosa en un sentit o un altre, a fi i efecte de poder seguir amb la nostra activitat sabent amb el que comptem; doncs bé, quan escric aquestes línies ha passat un més i divuit dies, sense que haguem rebut cap mena de resposta ni oficial ni extraoficialment.

No em sembla a mi una manera correcte d’actuar, quan a més a més el conjunt de les entitats badalonines, han vist que la col·laboració amb l’ajuntament durant el mandat Albiol ha estat pràcticament nul·la, trets d’algunes amb grans afinitats amb el Partit Popular.

M’arriba a les orelles que casos com el que acabo d’exposar, són molt freqüents en l’actual govern, que per una banda s’omple la boca de la participació ciutadana, i per altra ni tant sols ha fet saber si pensa seguir amb la mateixa estructura i reglaments, que els governs socialistes que presidia Maite Arquè, va impulsar amb notable encert, i que el govern de la dreta reaccionaria que presidí Xavier Garcia Albiol es va dedicar a desmanegar, o si més no sumir en la letargia.

Hom pensa que hauria estat molt bé que abans d’acabar aquest any, el primer d’una nova legislatura que molts hem vist arribar esperançats, s’haguessin reunit els Consells Sectorials i de Districte,  y que com a màxim el mes de gener el Consell de Ciutat, hagués fet un plenari on s’assentessin les bases d’una nova manera de fer molt més democràtica que no els darrers quatre anys.

Lamentablement no és així i la imatge que el ciutadà percep des del carrer es d’una certa paràlisi, i des de les entitats d’ineficàcia, qüestió que a alguns els fa enyorar l’anterior batlle, que si bé alhora de la veritat tampoc no feia massa cosa, si que ho sabia vestir prou bé perquè semblés el contrari; y això amics meus es molt i molt negatiu per la generalitat de la societat badalonina.

Cal que el govern s’arremangui, i comenci a treballar seriosament, només fent que el ciutadà percebi un canvi radical en la manera de fer de l’anterior mandatari i en sentit positiu, aconseguirem que d’aquí un temps quan preguntis per Albiol, la resposta sigui i qui és Albiol?

ELECCIONS AL MILLOR POBLE DEL MON

Diada de Sant Francesc de Borja

Els ciutadans del MILLOR POBLE DEL MÓN, tanmateix com els de la resta de Catalunya, diumenge passat 27 de setembre, eren cridats a les urnes; segons uns, (CDC,ERC i CUP) per fer un plebiscit sobre la voluntat independentista del país, i segons altres (PSC, C’s, PP, ICV, EQUO i PODEMOS, UDC, RETALLADES ZERO i PACMA), per escollir simplement, els diputats al Parlament de Catalunya. Val a dir però que fins i tot els qui negaven la condició de plebiscitàries a les eleccions, de fet van acabar embolicats plenament en el tema del SI i el NO, i enquadrats cadascun d’ells en un bloc o altre.

Al vespre del mateix diumenge, ja coneixíem els resultats de tot el país i els de la Badalona en particular, que de fet i si us haig de dir la veritat no em van deparar cap sorpresa, doncs i sense que em titlleu de presumptuós, us diré que ja me’ls esperava. He deixat passar una setmana abans d’emetre una opinió sobre els mateixos, com acostumo a fer, doncs sempre m’ha semblat prudent asserenar l’estat d’ànim que la mateixa nit electoral sempre tinc molt excitat, potser de tants dies de campanya, on el to de míting dels candidats i oradors diversos, m’acaba per fer perdre la perspectiva i la serenor.

Donat el doble caràcter d’aquestes eleccions, m’obliga de primer a fer un anàlisi dels resultats en clau de plebiscit, i aquí els haig de dir que en EL MILLOR POBLE DEL MON, el bloc del Si va obtenir un total de 36.401 vots que signifiquen el 30,93%  i que els del bloc del No, 80.349 vots o sigui  el 68,53%, si això hi afegim que la participació va ser d’un 75,48%, la més alta mai assolida en cap elecció a Badalona, hem de concloure, que els badalonins, majoritàriament no són partidaris de la independència de cap de les maneres; qüestió aquesta que haurien de tenir molt en compte els de l’actual govern municipal, si pretén ser el govern de tots els ciutadans.

Alguns analistes, intenten introduir un matís, a la consideració de plebiscit d’aquestes eleccions, assenyalant que tant els que directament han votat independència, com aquells que proclamen unes reformes, com és el cas de PSC, Catalunya Si es pot i UDC, constitueixen un bloc pro reforma en contra dels del PP i C’s que procuren per un immobilisme de l’autonomisme pur i dur.  En aquest cas, el bloc reformista, hauria obtingut 68.701 vots el 58,59% i per contra els immobilistes 46.469 o sigui el 39,63%. Mirat sota aquest prisma, hem de dir que els ciutadans han apostat clarament per canviar l’actual status, tot i que entenem que es molt difícil un acord en el sentit que caldria fer-ho, per motiu de les divergències entre els independentistes i els de l’anomenada tercera via.

Pel que fa a la vessant d’eleccions al Parlament de Catalunya, val a dir que a Badalona la victòria ha estat clara per la coalició Junts pel Si (CDC+ERC) que tot hi haver perdut 641 vots respecte de las anteriors autonòmiques del 2012, els 28.782 vots, el 24,55%, aconseguits els fan mereixedors del títol de primera força a Badalona, seguits del Partit Popular amb 26.642 vots, el 22,72%, 8.803 més que a les anteriors del 2012, es consolida com a força important a la ciutat, Ciutadans esdevé ara tercera força amb 19.827 vots, 16,91%,  doblant gairebé els obtinguts fa tres anys, en quart lloc hi trobem el PSC amb 17.022 vots, 14,52%, 2.728 menys que al 2012, en quart lloc Catalunya Si es pot, amb 13.335 vots,11,37%, tot just 279 més que els que va obtenir ICVEUiA l’any 2012, i en cinquè lloc la CUP, amb 7.619 vots, el 6,49%..

Fins aquí les dades, que al meu entendre, no fan res més que confirmar que EL MILLOR POBLE DEL MON, no difereix massa de la resta de les altres poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona, i on es posa molt de manifest la fractura que els nacionalismes d’un i altre signe, han acabat provocant a la societat catalana, també però, i si fem comparacions amb les eleccions municipals que es varen celebrar el proppassat mes de maig, ràpidament ens adonem que els badalonins, tenen el cap molt ben moblat i que alguns canvien el seu recolzament a una o altre força, o van a votar o es queden a casa, segons de l’elecció que es tracti.

De totes maneres estimats amic, que cadascú en faci la lectura que li sembli més be, doncs es miri com es miri, som en un país lliure, tot i que algú ens vulgui dir el contrari.