DEIEN QUE HI ESTAVEN D'ACORD EN UN 90%

Diada de santa Pomposa de Còrdova

Ara fa cent dies, quan desprès de les eleccions, els partits d’esquerra a Badalona, negociaven el nou govern municipal, quan encara no havien dit als socialistes que no els hi volien, i que s’estimaven més  quedar-se en minoria. Si que tant els de Junts pel Si, com els d’Esquerra Republicana i ICVEUiA manifestaren estar en un 90% d’acord amb el programa electoral, que els del PSC, havien defensat en tota la campanya.

Tot i haver anat les negociacions pel pedregar, hom va pensar que el nou govern, que de fet depèn dels vots del quatre regidors socialistes per aprovar qualsevol qüestió que hagi de passar pel plenari, (tret que es posin d’acord amb el Partit Popular de Xavier Garcia Albiol), aplicarien amb diligència, una bona part dels punts del programa del PSC, almenys aquells que no requereixen de grans despeses econòmiques, però amb capacitat de fer notar al ciutadà, el canvi en les formes i maneres de gestionar la ciutat, almenys per fer oblidar o potser millor dir, posar en evidència, el populisme practicat en els quatre anys anteriors pel avui líder català al Partit Popular i candidat a la Presidència de la Generalitat Xavier Garcia Albiol.

Però 100 dies desprès d’haver constituït el nou govern i aprovat el cartipàs municipal, ben poca cosa, per no dir que gairebé res s’ha fet ni endegat, qüestió que en temes especialment sensibles, en barris necessitats de tractaments especials, ha començat a despertar les inquietuds dels veïns que a través de les associacions, han començat ja a protestar de manera prou contundent, a la que han ensumat, que talment com els antecessors, ni tant sols se’ls té en compte, ni reben cap mena d’informació.

Vet aquí un primer exemple, que he extret de la pàgina la pàgina 10 del Programa dels Socialistes de Badalona per les eleccions Municipals del 2015.

 “Al inici de la legislatura elaborarem un Programa d’Actuació Municipal (PAM) mitjançant un procés participatiu per tal d’acostar la governança als ciutadans/es, així com una Carta de Serveis Generals i la Carta de Ciutadania de Badalona. El PAM que donarà a conèixer el programa de treball, a partir del qual garantir una visió global de l’estratègia municipal, garantir la transparència, i dotar--se d’un instrument que permeti realitzar una correcta rendició de comptes. I comprometre’ns a obrir un procés participatiu abans de la seva aprovació, de forma que el PAM esdevingui un “contracte públic” entre l’ajuntament i la ciutadania”

No em negareu amics, lectors, que donar compliment a aquesta qüestió necessita de cap pressupost econòmic, i que si s’hagués fet amb diligència, hauria assenyalat una de les principals diferencies amb la manera de fer de l’anterior alcalde, que com a bon neoliberal, tot això de la participació ciutadana li venia gros.

Per altre banda, els puc garantir, que les organitzacions ciutadanes, s’han mogut en aquest sentit, demanant, que els diferents consells de Participació Ciutadana, al menys en dues de les que participo de manera activa, s’ha demanat, amb entrevistes als regidor corresponent, que el Consell de la Gent Gran i el de Mobilitat Sostenible i Transport Públic, siguin convocats i es tornin a posar en marxa; però sembla que  “Las cosas de  Palacio siguen yendo despacio”; tot hi haver canviat l’ocupant del tron.

ENS HAN SEGRESTAT LA DIADA

 12 Septembre 2015 Diada de Sant Leonci

 

Enguany al MILLOR POBLE DEL MON, al igual que arreu de Catalunya, uns ciutadans han decidit que la Diada Nacional de l’11 de setembre, deixi de ser la diada de tots els catalans i es converteixi en la diada dels independentistes. Jo que soc d’aquells que no es rendeixen fàcilment, he decidit seguir com sempre, penjar la senyera, (sense l’estel evidentment), i assistir a l’ofrena floral al monòlit de la Plaça de la Plana, acompanyant als del meu partit, el PSC i a La Plataforma Social y Cultural de la Gent Gran de Badalona, entitat amb la que col·laboro regularment. 

D’entrada, he complert la meva primera proposta, però una pluja impertinent ha impedit que la segona, la de l’ofrena, lluís en plenitud, doncs ho he hagut de fer sota una pluja persistent i sense paraigua per la meva imprevisió, pensant que els núvols del cel es contindrien almenys fins al mig dia.

A la tarda m’he hagut de quedar a casa i no acostar-me per res a Barcelona, que ha estat envaïda, per una immensa manifestació dels independentistes, que des de fa quatre convocatòries, han decidit emular a l’extint franquista Fraga Iribarne, amb allò de “El carrer és meu”. No deixant ni el mínim espai perquè tots aquells que seguim creient en una entesa amb la resta d’Espanya és més que possible, i que una reforma en profunditat de la constitució de 1978 en un sentit federal, ens ha de procurar un futur carregat d’esperança, encarrilat vers el progrés i la justícia social, puguem gaudir de la festa.

També haig de dir que la raó de romandre tancat a casa, es deu també al fet que ja m’he atipat de discutir d’aquest tema amb persones del meu cercle d’amistats més proper, amb gent que m’estimo fraternalment i que avui han caigut  en aquesta mena de secta perillosa, que els gurus Más i Junqueres impulsen, aconseguint al meu entendre girar el cervell d’alguns abstraguin-los de tot esperit crític, dotant-los d’uns únics arguments com són la paraula de Mas, Junqueras i d’altres il·luminats com els economistes Germà Bel deixeble avantatjat de l’Escola Econòmica de Chicago, o Xavier Sala-Martin, doctorat a la Universitat de Harward el 1990, catedràtic a la  facultat d’economia de la Universitat de Columbia i assessor del Fòrum Internacional de Davos, predicadors impenitents del neoliberalisme més radical. Tot i que val a dir que entre les files independentistes un 5,9%, segons les enquestes, que opten per votar per la CUP, no podem dir que pertanyin al tronc central de la secta, si no que fan gala d’extrema radicalitat per la banda esquerra, no segueixen les mateixes consignes si no que els seus gurus són uns altres; fins al punt que anuncien no votaran mai a favor de la investidura de Mas, si els seus vots fossin necessaris, i que s’estimen més una Catalunya independent fora de la UE.

M’he trobat aquests darrers dies, amb gent que fins i tot em gira la cara, o regidors d’Esquerra Republicana del nostre excel·lentissim ajuntament, un que gosa dir-me que “repapiejo”, i un altre que busca excuses de mal pagador per no dedicar-me una part del seu temps, per parlar de temes que interessen a la ciutat; i per tot això i alguna cosa més que callo, en tal data assenyalada i que fins fa pocs anys era la festa de tots els catalans, em tanco a casa i celebro en la intimitat familiar una Diada, que uns quants, també al MILLOR POBLE DEL MÓN, han tingut la barra de segrestar.

84 DIES DE LA FLAMANT ALCALDESSA

Diada de Sant Llorenç Justinià

Quan aquestes línies vegin la llum, el dissabte dia 5 de setembre es compliran exactament 104 de les eleccions municipals i 84 des que Dolors Sabater primera de la llista de Guanyem Badalona en Comú, va assumir la vara d’alcaldessa, del MILLOR POBLE DEL MON, amb els vots favorables dels cinc regidors de  seva formació, els quatre del PSC, els tres d’ERC, els dos de ICV EUiA, i un dels dos possibles de CiU. Tot i que quatre dies més tard, per voluntat pròpia, (diuen les males llengües que per decisió de l’alcaldessa i els seus assessors de la CUP i ex ICV), es configura un govern minoritari quedant el PSC a l’oposició, tot i que assenyalant, votarà sempre a favor de tot allò que estigui en el seu programa , però que no dubtarà a votar en contra allò que cregui que no beneficiarà a la ciutat; i així ha estat durant aquests primers gairebé cent dies de govern, Doncs el govern s’ hagut de fer enrere, en propostes del tema del cartipàs que no van convèncer als socialistes i van ser votades en contra, però també han rebut el suport del PSC, en d’altres qüestions que si s’avenien amb el seu programa; que per cert, Dolors Sabater i altres membres de l’actual govern havien manifestat estar-hi d’acord amb un 90%.

Penso que ja és bon moment per fer un primer balanç de l’actuació del nou govern, que d’entrada considero ple de llums i ombres, tot i que d’aquestes darreres, podríem dir son per fallades i relliscades pròpies de uns novells, sense cap experiència de govern. Vet aquí uns quants exemples:

Un dels temes que més ha sorprès aquests darrers dies, ha estat el dels voluntaris, sorgit a partir del moment que el nou govern amb aquest afany reductor dels càrrecs anomenats de confiança, de cop i volta decideix destituir, a Joan Escalada, com a coordinador de Voluntaris Badalona a sou del consistori. Qüestió que ha provocat que aquesta entitat en assemblea, decidís, deixar de prestar els serveis que l’Ajuntament badaloní els hi requeria, com auxiliars en el Museu Municipal, o la seva presencia en els actes de les festes de Maig i d’Agost, etc. etc. limitant-se al serveis que la Generalitat o la Diputació els hi demani. És veritat que l’assumpte no està tancat, doncs hi ha pendents converses entre el govern i els directius de l’entitat, que espero facin re considerar les posicions i les coses tornin a la normalitat pel be d’aquesta ciutat.

Un tema que també va portar polèmica tot just prendre possessió, va ser la supressió per decret del cos de la Guardia Urbana, conegut com a Unitat Omega, especialment potenciat durant el govern del Partit Popular, per reprimir els delictes i incivisme en zones tradicionalment  conflictives. Fins avui sembla que l’absència d’aquesta unitat no es nota a la ciutat, almenys hom no ha sentit de ningú que en reclamés la seva re instauració, tot i que caldrà veure més endavant y passat el parèntesi estival si la decisió ha estat encertada o no.

A finals d’agost i començaments de setembre han començat a aparèixer les primeres pancartes reivindicatives al barri de Sant Joan de Llefià en reclamació d’escales automàtiques al carrer Albert Llanas, especialment costerut; qüestió que ha comptat des del seu inici amb el suport del PSC, els líders del qual a la nostra Ciutat, des del primer moment s’han posat al costat del veïnat, com no podia ser d’altre manera. Em sembla que aquest és el primer ajuntament de Badalona, en tota la historia de la recuperada democràcia que abans del cent dies ja té pancartes reivindicatives al carrer; demostració palpable que el veïnat ja ja està bastant cremat, y que no està disposat a regalar la seva confiança amb els governants, si no que els demana se la guanyin.

Aquests darrers dies el govern ha decidit, emulant al govern de Barcelona, de constituir un registre de famílies badalonines disposades a acollir refugiats de la guerra de Siria, qüestió de la que els prometo fer-ne seguiment, doncs pot ser una bona mesura, del grau de solidaritat dels ciutadans així com del poc o molt calatge dels discursos intolerants amb la immigració que feia i fa l’anterior alcalde, que de fet ha tornat a estar la força més votada.

També val a dir que s’ha recuperat la conferencia institucional que els d’Omnium Cultural organitzaven amb motiu de la Diada del 11 de Setembre i que havia estat menystinguda per l’anterior consistori, tot i que això, a una gran majoria de ciutadans no els hi preocupa massa, almenys m’ho sembla a mi.

Be fins aquí aquest primer balanç d’un govern com els he dit al començament amb llums i ombres, però que molts confiem i desitgem ferventment, sigui capaç de tirar endavant.