84 DIES DE LA FLAMANT ALCALDESSA

Diada de Sant Llorenç Justinià

Quan aquestes línies vegin la llum, el dissabte dia 5 de setembre es compliran exactament 104 de les eleccions municipals i 84 des que Dolors Sabater primera de la llista de Guanyem Badalona en Comú, va assumir la vara d’alcaldessa, del MILLOR POBLE DEL MON, amb els vots favorables dels cinc regidors de  seva formació, els quatre del PSC, els tres d’ERC, els dos de ICV EUiA, i un dels dos possibles de CiU. Tot i que quatre dies més tard, per voluntat pròpia, (diuen les males llengües que per decisió de l’alcaldessa i els seus assessors de la CUP i ex ICV), es configura un govern minoritari quedant el PSC a l’oposició, tot i que assenyalant, votarà sempre a favor de tot allò que estigui en el seu programa , però que no dubtarà a votar en contra allò que cregui que no beneficiarà a la ciutat; i així ha estat durant aquests primers gairebé cent dies de govern, Doncs el govern s’ hagut de fer enrere, en propostes del tema del cartipàs que no van convèncer als socialistes i van ser votades en contra, però també han rebut el suport del PSC, en d’altres qüestions que si s’avenien amb el seu programa; que per cert, Dolors Sabater i altres membres de l’actual govern havien manifestat estar-hi d’acord amb un 90%.

Penso que ja és bon moment per fer un primer balanç de l’actuació del nou govern, que d’entrada considero ple de llums i ombres, tot i que d’aquestes darreres, podríem dir son per fallades i relliscades pròpies de uns novells, sense cap experiència de govern. Vet aquí uns quants exemples:

Un dels temes que més ha sorprès aquests darrers dies, ha estat el dels voluntaris, sorgit a partir del moment que el nou govern amb aquest afany reductor dels càrrecs anomenats de confiança, de cop i volta decideix destituir, a Joan Escalada, com a coordinador de Voluntaris Badalona a sou del consistori. Qüestió que ha provocat que aquesta entitat en assemblea, decidís, deixar de prestar els serveis que l’Ajuntament badaloní els hi requeria, com auxiliars en el Museu Municipal, o la seva presencia en els actes de les festes de Maig i d’Agost, etc. etc. limitant-se al serveis que la Generalitat o la Diputació els hi demani. És veritat que l’assumpte no està tancat, doncs hi ha pendents converses entre el govern i els directius de l’entitat, que espero facin re considerar les posicions i les coses tornin a la normalitat pel be d’aquesta ciutat.

Un tema que també va portar polèmica tot just prendre possessió, va ser la supressió per decret del cos de la Guardia Urbana, conegut com a Unitat Omega, especialment potenciat durant el govern del Partit Popular, per reprimir els delictes i incivisme en zones tradicionalment  conflictives. Fins avui sembla que l’absència d’aquesta unitat no es nota a la ciutat, almenys hom no ha sentit de ningú que en reclamés la seva re instauració, tot i que caldrà veure més endavant y passat el parèntesi estival si la decisió ha estat encertada o no.

A finals d’agost i començaments de setembre han començat a aparèixer les primeres pancartes reivindicatives al barri de Sant Joan de Llefià en reclamació d’escales automàtiques al carrer Albert Llanas, especialment costerut; qüestió que ha comptat des del seu inici amb el suport del PSC, els líders del qual a la nostra Ciutat, des del primer moment s’han posat al costat del veïnat, com no podia ser d’altre manera. Em sembla que aquest és el primer ajuntament de Badalona, en tota la historia de la recuperada democràcia que abans del cent dies ja té pancartes reivindicatives al carrer; demostració palpable que el veïnat ja ja està bastant cremat, y que no està disposat a regalar la seva confiança amb els governants, si no que els demana se la guanyin.

Aquests darrers dies el govern ha decidit, emulant al govern de Barcelona, de constituir un registre de famílies badalonines disposades a acollir refugiats de la guerra de Siria, qüestió de la que els prometo fer-ne seguiment, doncs pot ser una bona mesura, del grau de solidaritat dels ciutadans així com del poc o molt calatge dels discursos intolerants amb la immigració que feia i fa l’anterior alcalde, que de fet ha tornat a estar la força més votada.

També val a dir que s’ha recuperat la conferencia institucional que els d’Omnium Cultural organitzaven amb motiu de la Diada del 11 de Setembre i que havia estat menystinguda per l’anterior consistori, tot i que això, a una gran majoria de ciutadans no els hi preocupa massa, almenys m’ho sembla a mi.

Be fins aquí aquest primer balanç d’un govern com els he dit al començament amb llums i ombres, però que molts confiem i desitgem ferventment, sigui capaç de tirar endavant.