ENS HAN SEGRESTAT LA DIADA

 12 Septembre 2015 Diada de Sant Leonci

 

Enguany al MILLOR POBLE DEL MON, al igual que arreu de Catalunya, uns ciutadans han decidit que la Diada Nacional de l’11 de setembre, deixi de ser la diada de tots els catalans i es converteixi en la diada dels independentistes. Jo que soc d’aquells que no es rendeixen fàcilment, he decidit seguir com sempre, penjar la senyera, (sense l’estel evidentment), i assistir a l’ofrena floral al monòlit de la Plaça de la Plana, acompanyant als del meu partit, el PSC i a La Plataforma Social y Cultural de la Gent Gran de Badalona, entitat amb la que col·laboro regularment. 

D’entrada, he complert la meva primera proposta, però una pluja impertinent ha impedit que la segona, la de l’ofrena, lluís en plenitud, doncs ho he hagut de fer sota una pluja persistent i sense paraigua per la meva imprevisió, pensant que els núvols del cel es contindrien almenys fins al mig dia.

A la tarda m’he hagut de quedar a casa i no acostar-me per res a Barcelona, que ha estat envaïda, per una immensa manifestació dels independentistes, que des de fa quatre convocatòries, han decidit emular a l’extint franquista Fraga Iribarne, amb allò de “El carrer és meu”. No deixant ni el mínim espai perquè tots aquells que seguim creient en una entesa amb la resta d’Espanya és més que possible, i que una reforma en profunditat de la constitució de 1978 en un sentit federal, ens ha de procurar un futur carregat d’esperança, encarrilat vers el progrés i la justícia social, puguem gaudir de la festa.

També haig de dir que la raó de romandre tancat a casa, es deu també al fet que ja m’he atipat de discutir d’aquest tema amb persones del meu cercle d’amistats més proper, amb gent que m’estimo fraternalment i que avui han caigut  en aquesta mena de secta perillosa, que els gurus Más i Junqueres impulsen, aconseguint al meu entendre girar el cervell d’alguns abstraguin-los de tot esperit crític, dotant-los d’uns únics arguments com són la paraula de Mas, Junqueras i d’altres il·luminats com els economistes Germà Bel deixeble avantatjat de l’Escola Econòmica de Chicago, o Xavier Sala-Martin, doctorat a la Universitat de Harward el 1990, catedràtic a la  facultat d’economia de la Universitat de Columbia i assessor del Fòrum Internacional de Davos, predicadors impenitents del neoliberalisme més radical. Tot i que val a dir que entre les files independentistes un 5,9%, segons les enquestes, que opten per votar per la CUP, no podem dir que pertanyin al tronc central de la secta, si no que fan gala d’extrema radicalitat per la banda esquerra, no segueixen les mateixes consignes si no que els seus gurus són uns altres; fins al punt que anuncien no votaran mai a favor de la investidura de Mas, si els seus vots fossin necessaris, i que s’estimen més una Catalunya independent fora de la UE.

M’he trobat aquests darrers dies, amb gent que fins i tot em gira la cara, o regidors d’Esquerra Republicana del nostre excel·lentissim ajuntament, un que gosa dir-me que “repapiejo”, i un altre que busca excuses de mal pagador per no dedicar-me una part del seu temps, per parlar de temes que interessen a la ciutat; i per tot això i alguna cosa més que callo, en tal data assenyalada i que fins fa pocs anys era la festa de tots els catalans, em tanco a casa i celebro en la intimitat familiar una Diada, que uns quants, també al MILLOR POBLE DEL MÓN, han tingut la barra de segrestar.