18/07/2015 Diada de San Frederic
El
proppassat dia 13 de Juny, amb la constitució d’un nou ajuntament al “MILLOR
POBLE DEL MÓN”, Badalona superava uns quatre anys molt difícils, on un govern
amb trets feixistes en algunes formes i esquitxat de la corrupció de més baixa
estofa, com el xantatge a comerciants immigrants, o l’arranjament d’habitatges
de càrrecs de confiança, pagant l’Ajuntament, o...... moltes altres que no val
la pena mencionar però que estan a la memòria de molts dels que havíem votat
pels partits de l’oposició de veritat, ICVEUiA i PSC havia senyorejat la Casa
de la Vila, gracies uns tractes, mai ben aclarits, amb quatre regidors de CiU.
L’aritmètica
electoral, i una extraordinària voluntat d’entesa, va permetre que sense cap
mena de condició prèvia fos investida alcaldessa Dolors Sabater, cap de llista
de l’agrupació electoral Guanyem Badalona en Comú (5 regidors), amb el suport
de PSC (4 regidors), ERC (3 regidors) i ICVEUiA, (2 regidors), a més a més d’un
dels dos vots possibles de CiU. Tot i això, la gran voluntat d’acord, va tenir
data de caducitat el mateix dia de la investidura, pel fet que vells
ressentiments d’alguns “assessors”, junt amb sentiments de despit, per la banda
de dissidents socialistes, convertits en escolanets independentistes, han
impossibilitat de totes totes un govern de sòlida majoria, deixant a la tercera
ciutat de Catalunya pel que fa al nombre d’habitants, amb un govern on la
incertesa, serà la reina, cada vegada, que s’intenti colar una proposta que el
PSC, no cregui adequada als interessos de la ciutat.
No
dubto però, de la capacitat de treball de la nova alcaldessa y la seva
flexibilitat per arribar acords, qüestió que de segur ha de permetre, que els ciutadans del “MILLOR POBLE DEL MON” surtin molt reeixits en
aquesta legislatura, tot i pensant han tingut ganes de complicar-se la vida en
posar impediments per incorporar el PSC al l’equip de govern.
Diuen
que Albiol ha quedat molt tocat i en veritat cal reconèixer que aquests dies no
apareix enlloc ni de paraula ni de obra, tant sols els seus satèl·lits, com en
Daniel Gracia, piulen una mica a través de les xarxes socials, però cal avisar al govern municipal, que no se’n
refiïn gens ni mica, doncs potser mol bé que al setembre, conclosos els exercicis
espirituals, surti novament a la plaça, amb molta sang a la banya i les seves envestides
molt més terribles que les que va fer al PSC, en el període 2077-2011. Ho resistirà bé un
govern en minoria? O aniran corrents a buscar els socialistes?
Sobre
aquesta qüestió els haig de dir que ja faran tard i que hi havia d’haver pensat
abans, enlloc de prestar orelles a ressentits, i tractar-los a baqueta. Bé però
això es futurisme, i no tinc els poders dels endevins; no ens caldrà esperar
gaire per veure-ho.
No vull
acabar aquest article, el primer que escric en aquest blog, per explicar-vos,
el que m’ha mogut a fer-lo. I que no és altre cosa que la percepció, que la
present legislatura resultarà apassionant, doncs tot i les diferencies ideològiques,
que tinc amb l’actual govern municipal, sé
que la majoria són persones, amb bona fe a prova de bomba i que no els guia,
cap afany de poder, o econòmic, si no solsamènt el bé dels ciutadans i que se’n
acabaran sortint i gaudint del suport majoritari dels ciutadans; i és això el
que m’anima a intentar des d’aquestes pàgines, fer una crítica de tots els errors
que de segur tindran o de tot allò, que al meu parer els desvií del tema del interès
de la ciutadania, sempre amb l’afany constructiu, que intentin esmenar els
errors.
Espero
que els agradi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada